LLIBRE VIATGER

                                     LLIBRE VIATGER

L'activitat del llibre viatger està ben plantejada si haguéssim tingut més temps per realitzar-la i ens haguéssim organitzat millor. Crec que la falta de temps ha fet que no tots participin de la mateixa manera.
Ha suposat que tots ens organitzem i treballem en equip cooperant per organitzar qui havia de ser el següent a rebre el llibre etc
Ens ha quedat un llibre molt interessant de misteri/fantàstic en el qual si no t'expliquen que ho han fet diferents persones no es nota res.
El títol que jo li possaria seria "Les gavardines" 
Propostes "Les gavardines negres", "El llibre misteriós", 

Jo he possat les cares als protagonistes com els meus companys ja que tots els noms correspondien amb algú.
La millor part sent honesta crec que ha sigut la nostra part, li dona més misteri i més acció al llibre ja que fins al moment el llibre estava siguent molt repetitiu, predictible i clàssic.
La pitjor part crec que ha sigut el final ja que ha terminat un poc de manera tràgica i si ho haguera fet jo no haguera acabat d'aquesta manera.    



La nostra part:

"Ricard i Joan començaren a córrer més de pressa que mai, corregueren a la cerca d'on provenia eixe crit tan gelat. Per molt que corrien, el passadís continuava i continuava, es donaren conter que estaven recorrent una llarga distància. Els faltava el alé de tant que havien corregut, així que pararen, i de sobte; altre crit. Però aquesta vegada més fort, més proper i més gelat.

Sense pensar-ho dues vegades tornaren a córrer. Els dos trobaren una llum al final del passadís, pot ser es tractés de l'eixida, i segurament, el crit venia d'ahí.

Els dos amics s'arrimaren amb cautela a la llum i vegueren que es tractava d'una porta entreoberta, tragueren el cap amb molta por i s'adonaren que no hi havia ningú a l'altra banda.

Obriren la porta del tot i passaren cap a dins. Havien arribat a la saleta d'una casa particular, és més, pareixia, per la decoració, que havien arribat a la saleta d'una velleta. Es tractava d'una saleta amb les parets cobertes de paper pintat amb floretes, un sofà blau claret amb uns entelats bordats amb punt de creu, una televisió amb més anys que "la Tarara" i un gran finestró amb cortines a conjunt amb el sofà que donava a un idíl·lic jardí. Però, que hi havia damunt del sofà? Efectivament, hi havia una gavardina negra!

Tots dos estaven molt sorpresos, quin assassí tindria una saleta tan acollidora? Era tot molt estrany, per això decidiren continuar investigant.

Anaren per tota la casa: cuina, banys, pis de dalt... No trobaren a ningú, però quan pensaven que no anaven a trobar res, s'adonaren que baix de l'escala hi havia una xicoteta porta, l'obriren i es donaren conter que donava a unes escales. Les baixaren a poc a poc i vegueren a la seua amiga Cristina, tombada en terra, adormida i agarrada amb cordes per peus i mans. Ells la intentaren despertar, però estava drogada! Joan l'agarrà en braços i pujaren les escales per a pegar a fugir.

-Espera, falta Enric!- Va dir Joan.

-No hi ha temps! Anem a la policia corrents!-

Quan es disposaven a eixir de la casa, s'adonaren que algú havia tancat les portes amb clau, estaven atrapats!

La desesperació era cada vegada més gran, no sabien on amagar-se, quan de sobte va aparéixer l'home de la gavardina negra i va dir:"